Ja som a Geòrgia

Aterrem a les 23h passades, hora local, a Tbilisi, i per sorpresa nostra ens arriba tot l’equipatge, bicis incloses!! La companyia Pegasus cada cop ens agrada més. Aquesta vegada ens vam permetre el luxe de demanar-nos sopar a l’avió per un mòdic preu de 8 eurus!! Amb mousse de xocolata de postres…

El sopar de Pegasus

Tbilisi té un nucli antic una mica en ruines que contrasta amb la modernitat de les obres noves, i això té el seu encant. Fora del centre és la típica ciutat soviètica amb edificis grisos i quadrats de formigó que no s’han reformat des que van ser construïts.

Tbilisi

Tbilisi

 

 

El primer dia pedalem fins a Mtskheta, 26km per una carretera molt transitada. Allà mengem per primera vegada el badrijani, un plat amb asbergínia i una crema d’all i cacahuet. També hem descobert el kachapuri, un pa farcit de formatge espectacular.
De Mtskheta seguim en direcció oest amb l’objectiu d’arribar a Kutaisi. Pel camí hem menjat lobio (massa de mongeta vermella i espècies amb lla que farceixen el pa), kachapuri a totes hores, jueli (formatge) i uns quants litres de cervesa per tirar avall.

Deixem Tbilisi, comença l’aventura!

Mtskheta

Hem passat per Gori, ciutat natal de Stalin, on té dedicats el carrer més important, la plaça, un museu i unes quantes estàtues. Allà vam menjar uns pastissos espectculars a la cake house. Des d’aquí hem pedalat cap a una zona bastant rural, sempre amb el vent a favor (!) i hem esquivat vaques, gossos i alguna ovella, compartint carretera amb els motocultors amb remolc (avui hem trobat unes vaques pasturant per l’autovia…). De camí a Gori es pot visitar Uplistsikhne, una ciutat excavada a la roca del s I a.C. i on hi vivien unes 20.000 persones.

Gori

Uplistsikhne

També vam fer cap a Chiatura, un poble miner de fons de vall fosc, negre i amb 17 telefèrics actius que els patrons de les mines de manganès van fer construir perquè els miners arribessin més frescos a la feina i fossin més productius.

Chiatura

Chiatura

Hem dormit en llocs molt diversos, acampats al mig del poble de Mtskheta; al jardí de la família Kazaishvili, que ens han alimentat fins a rebentar i ens han regalat una ampolla de vi d la seva collita; i fins i tot a casa d’uns testimonis de Jehovà que no tenen aigua corrent ni gas per cuinar i que ens han ofert un orinal com a “toilet” ( i que ens volien cobrar 16 euros per passar la nit!).

Avui també hem provat el kartopeli (pa farcit de patata) i el tort (pa de pessic esmicolat amb nata i caramel). En definitiva, mengem més que pedalem, ara entenem la mida 2×2 dels georgians que coneixem…