Camí d’Armènia

La sortida de Tbilisi cap a l’oest és mortal. En 15km hi ha 650 metres de desnivell fins a Tskneti. Aquest poble és un conjunt residencial de xalets d’alt standing, molt upper diagonal. La carretera queda tallada a l’alçada de la international school amb els seus respectius school bus aparcats al mig de la carretera, i els seus nens ben uniformats i ben monos. Als pocs metres veiem unes cintes grogues “DO NOT CROSS” i un cotxe de la poli controlant. Ja ens veiem desfent tot el camí…per sort ens deixen passar, i uns 2 km més enllà entenem perquè estava tallada la carretera: una gran esllavissada s’ha endut part de la carretera vessant avall.

L’esllavissada sobre la carretera de Tskneti

Una mica més endavant arribem a una mena de mini-Molina amb només un remuntador i tot molt deteriorat. Després de 1600 metres de desnivell de puja baixa per fi arribem a Manglisi. Per si no n’haviem tingut prou, l’endemà es presenta molt dur: hem de pujar dos ports, el primer de 600 metres de desnivell i el segon de 700 metres, amb rampes de fins al 10%, per arribar a cota 2200m, a la zona dels llacs. Acampem al llac Paravani després de 73km, estem molt cansats però la previsió de tempestes per l’endemà s’ha valgut l’esforç!

Llac Paravani

Llac Paravani

Llac Paravani

Llac Paravani

 

Aquí arriba el pitjor dia de vent en contra, pedalant dur a les baixades, sort que vam creuar el port el dia abans! El paisatge és brutal però el vent no ens deixa gaudir com ens hauria agradat. Voregem també el llac Saghamo i baixem cap a Ninotsminda.

Ninotsminda

Ninotsminda

Ens mengem els últims khachapuri i kartopelis georgians i en vista de la que està a punt de caure, busquem un lloc on dormir. Trobem l’antiga caserna de la policia (què bé que ens ha anat la policia georgiana!) i ens intal.lem al bosc de pins del jardí. Quan ens disposem a engegar el fogonet comença a ploure o no….és neu! Yuhuuu! L’endemà al matí tenim un pam de neu pols tot obert a punt per fer pells. Quina pena que portem bici enlloc d’esquís…

Quan hem agafat una mica de temperatura sortim en direcció a Armènia, la nostra primera frontera! Creuem la frontera per Bavra sense cap problema, tot i que ens costa una mica trobar les instal.lacions perquè les estan fent noves i hi ha uns quants edificis fantasma. Ja a Armènia, vam parar a Bavra, el poble de la frontera, a menjar una mica a les escales d’un edifici municipal. Abans no poguéssim treure res, va aparèixer un home que ens va convidar a passar a una “salle” per menjar calentets. Al final ens hi vam quedar a dormir…començava bé l’aventura armènia!

L’endemà, dia de pedal fàcil, baixada cap a Gyumri amb parada al primer monestir, el de Marmashen. Anem a parar a un bed & breakfast de la guia Lonely Planet, a casa la Donara Kazaryan, i descobrim una dona valenta i lluitadora i la seva filla petita, que està estudiant per entrar a medicina, que ens preparen un esmorzar espectacular i amb qui xerrem una llarga estona, parlen un anglès excel.lent, a més d’armeni, rus, alemany i una mica de francès. Marxem flipats d’aquella casa!

D’aquí cap a Yerevan, poc per explicar. De camí parem a Echmiadzin a visitar la catedral més important de l’església apostòlica armènia, considerada una de les més maques del món, i ens enduem una nova decepció en veure que està en obres i que “me la imatxinava més gran”. Tot i això, gràcies a la guia i als monestirs que hem visitat hem après molt sobre la importància de la seva pròpia església pel poble armeni, del St Gregory l’Il.luminador i de l’orgull que senten en dir-nos que Armènia va ser el primer país en declarar-se oficialment cristià. Hem tingut unes quantes converses en plan:
-are you christian?
– no
– Muslim?
– no
– what religion?
– nothing, no religion
– muslim?
– no
– christian?
– no, nothing
– Muslim?
– ….

Yerevan és una capital petita i, per tant, bastant agradable per passejar-hi. El primer que fem és visitar el museu del genocidi, arribem tot just dos dies després de celebrar-se el 101è aniversari (m’hi jugo el que vulgueu que no va sortir a les notícies de casa, oi?), i encara hi havia molta gent portant ofrenes al memorial. En resum i ràpid, entre 1915 i 1922 (en realitat des d’una mica abans) Turquia va matar 1’5 mil.lions d’armenis que vivien a l’Armènia ocupada per Turquia pel simple fet de ser armenis (cristians). Aquest genocidi només és reconegut avui en dia per una vintena de països (a veure si endevineu quins falten), la resta prefeixen parlar en altres termes. Per a molta més info, ja que el tema és complex i no s’explica als llibres d’història, és tan fàcil com buscar a la wikipedia o llegir el blog d’en Xavi Tarafa (el trobareu als enllaços).

També visitem el monestir de Khor Virap, amb unes vistes excepcionals que no vam poder gaudir del tot a causa dels núvols i la calitja,  el temple de Garni, i el monestir de Geghard, mig excavat a la roca, que val molt la pena visitar.